Concert | LYRA · El coral com a llum interior

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
Dimecres, 5 agost 2026 21.30 h
Places disponibles: 149
JORDI VERGÉS & MARTA MATHÉU (ESP)

Orgue & soprano amb obres de Bach, Haydn, Gounod i Travers

Nota al programa:
Lyra és una de les constel·lacions més antigues del firmament. Associada al mite d’Orfeu i a la força expressiva de la música, simbolitza l’harmonia interior i el poder transformador del cant. Petita en dimensions però d’una llum intensíssima —amb l’estrella Vega com a far brillant d’estiu—, Lyra representa la claredat que neix del centre mateix del so.

Aquest programa situa el coral bachià com a eix lluminós. El coral és pregària i arquitectura, emoció continguda i estructura perfecta. Les àries de Bach —del Magnificat, de les Passions i de les cantates— revelen una espiritualitat que no és dramatisme extern, sinó llum interior. La veu dialoga amb l’orgue com si fos prolongació del mateix alè, en una comunió sonora d’equilibri i transparència.

Les obres per a orgue sol emmarquen aquest univers: el Concert BWV 592, transcripció d’un model italià, mostra el Bach de Weimar, brillant i estructural; la Toccata “dòrica” desplega energia i solemnitat. El Trumpet Volu...

Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana
Dimecres, 5 agost 2026 21.30 h
Places disponibles: 149
JORDI VERGÉS & MARTA MATHÉU (ESP)

Orgue & soprano amb obres de Bach, Haydn, Gounod i Travers

Nota al programa:
Lyra és una de les constel·lacions més antigues del firmament. Associada al mite d’Orfeu i a la força expressiva de la música, simbolitza l’harmonia interior i el poder transformador del cant. Petita en dimensions però d’una llum intensíssima —amb l’estrella Vega com a far brillant d’estiu—, Lyra representa la claredat que neix del centre mateix del so.

Aquest programa situa el coral bachià com a eix lluminós. El coral és pregària i arquitectura, emoció continguda i estructura perfecta. Les àries de Bach —del Magnificat, de les Passions i de les cantates— revelen una espiritualitat que no és dramatisme extern, sinó llum interior. La veu dialoga amb l’orgue com si fos prolongació del mateix alè, en una comunió sonora d’equilibri i transparència.

Les obres per a orgue sol emmarquen aquest univers: el Concert BWV 592, transcripció d’un model italià, mostra el Bach de Weimar, brillant i estructural; la Toccata “dòrica” desplega energia i solemnitat. El Trumpet Voluntary de Travers aporta la noblesa anglesa, mentre que el Benedictus de Haydn introdueix la serenor clàssica. Finalment, l’Ave Maria de Gounod, superposada al preludi del Clave ben temperat, converteix l’harmonia bachiana en una aura de puresa suspesa.

Com Lyra al cel d’estiu, aquest concert proposa una música que brilla des de dins: el coral com a centre radiant, com a llum que guia l’esperit en silenci.